Sovint, sense cap base documental que així ho confirmi, s'ha afirmat que els jardins daten dels anys 20 i que són obra del mestre universal de la jardineria, Jean-Claude Nicolas Forestier, potser ajudat pel seu deixeble Nicolau Maria Rubió i Tuduri, arquitecte municipal d'Esplugues des d'aleshores.
Tot i que aquesta teoria és especialment suggerent, la vegetació, en la majoria dels casos, és cronològicament anterior, possiblement ja existent des de mitjan segle XIX. Per altra banda, a causa de la recent reposició del templet, s'ha sabut que l'originari corresponia a l'any 1897. No obstant això, potser els anys 20 es va fer una remodelació incorporant nous elements.
El parc, actualment, comprèn una extensió aproximada de 3,5 ha i ocupa una part de tot el que havia estat l'extensa finca dels Vidal i Ribas, Jover i Juncadella.
Antigament, la finca comprenia tres cases senyorials: Can Totó, Can Roses i Can Vidalet. Durant la
guerra civil (1936-1939), les propietats van ser confiscades i els amos van fugir. Segons
testimonis orals, les cases van ser ocupades temporalment pel cap del govern de la Segona
República, el doctor Negrín i/o pel ministre Indalecio Prieto. Un cop acabada la guerra,
van retornar a la família propietària.
No obstant això, amb l'excepció de Can Vidalet, les cases foren enderrocades i es van
talar gran part dels arbres dels jardins. Posteriorment, urbanitzacions de la zona van
fer-ne disminuir la superfície i augmentar el seu estat deterioració.
El Pla comarcal de 1953 va qualificar la finca com a parc urbà. El 1973, s'aprovà definitivament el Pla Parcial d'ordenació de Can Vidalet. Entre 1970 i 1974, a través de diferents cessions i expropiacions, la propietat passà a mans municipals. D'un temps ençà ha passat a formar part de la xarxa dels parcs metropolitans.
El parc de clara inspiració romàntica, conté elements d'interès, assenyalem: el llac, on destaquem el reinstaurat templet -còpia de l'original- d'inspiració neoclàssica , el safareig i el mateix edifici de Can Vidalet que havia estat l'escola pública Vicenta Vives.
El palauet, força transformat interiorment, encara conserva el seu estil d'inspiració
neoclàssica, amb planta baixa i dos pisos. Va ser construït, els anys 30, després de,
pràcticament, haver enderrocat l'anterior.
La coberta és plana i es troba rematada per una balustrada. A la part posterior, destaca
l'escalinata a dues bandes.
