És un dels edificis més remarcables i emblemàtics de la ciutat. Els seus orígens es remunten al període medieval quan s'alçà la masia inicial i la torre.
El primer propietari de qui hi ha referència és Simó Canyet del qual se sap que l'any 1503 era síndic del poble. Després de tenir diferents propietaris, l'any 1734, la finca és adquirida per Jaume Clota, el nom del qual encara subsisteix. Posteriorment, cap a l'any 1788, Can Clota passà a mans del baró de Vilagayà, propietat que des d'aleshores encara sustenta el seu actual successor.
L'edifici té tres nivells i una torre carrada més alta amb un mirador voltat d'arcs de mig punt i que, possiblement, antigament havia estat cobert.
La façana est, la més antiga, té un gran portal, amb balcons allindats i amb un rellotge de sol. En el llindar d'una de les entrades hi ha l'escut familiar de la baronia amb la inscripció: "Triumphum non est sine sanguine".
Hi ha capella, originària del segle s. XVII, de caire renaixentista i barroc que fou renovada l'any 1941.
En el jardí hi destaca el llac rodejat per una galeria d'arcs formant una pèrgola, amb un brollador escultòric de pedra en una cantonada, on es representa un infant a sobre d' un lleó.
L' interior de la masia senyorívola és, també, molt notori ja sigui per les voltes i elements constructius com per altres obres artístiques que acull.
